27 d’octubre 2010

Quan erem moooolt xicotets.

Fa molt...molt de temps, no érem com ara que podem córrer assoletes, mengem sense ajuda,  tenim dents per a mossegar entrepans. Fa molt...molt de temps érem uns bebés que necessitavem als pares per a fer-ho tot però ara ja no!!, ja som més grans, més sabuts i més guapos!! No obstant, ens ha agradat recordar aquella etapa i ha segut divertit vore als nostres companys quan eren nadons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada